FAMÍLIA, GÈNERE I RELACIONS INTERGENERACIONALS - AARON

En aquest documental es tracten quatre temes relacionats directament amb l'educació i els drets dels infants, he de dir que m'ha fet reflexionar molt i canviar el meu punt de vista en molts dels aspectes, a més crec que com a futurs docents és important que coneguem tota la diversitat de realitats dels alumnes que ens podrem trobar a l'aula. Com es diu en el documental tots els infants tenen el dret a l'educació i a l'habitatge, dos temes que es tracten en aquest i que em resulten molt importants, ja que no pot ser que molts dels infants visquin al carrer i no puguin tenir un habitatge que s'adapti a les seves necessitats, com tampoc és normal que no tinguin l'educació que es mereixen a causa de la seva cultura, procedència o lloc on viuen. En aquest aspecte una dada que m'ha impactat ha sigut el percentatge d'Espanya en fracàs escolar col·locant-la en primera posició dins dels països de la UE, i fets com aquests em motiven en la meva professió ...

Abans de començar, dir que m'ha semblat interessant la xerrada d'en David  Bueno , ja que ha tractat temes que són de vital importància per  als docent  i els quals desconeixia abans. Un dels temes que m'ha sobtat ha sigut el de les emocions i la seva gestió. Ell ha parlat de diverses d'elles i és cert com si aquestes no es gestionen correctament poden portar-nos a situacions no desitjades i que no ens permeten realitzar algunes accions de la manera adequada. El més important per tant és saber gestionar-les i controlar-les nosaltres a elles i no elles a nosaltres per a evitar la mala presa de decisions. Si la gestió de les emocions és un tema  del qual  hem de ser conscients i estar informats, caldrà que com a docents als nostres alumnes els donem a  conèixer  la importància d'això, per tant és un tema que  hauríem  de treballar a l'aula a través de breus xerrades  en què  els parlem de la gestió emocional, de manera clara i ...

La crisi  del Covid-19  està afectant fortament a l'educació i sembla que el sistema polític no ho veu. He de dir que abans d'haver llegit l'article del senyor  César   Rendueles  al qual admiro molt ara mateix, estava d'acord en les mesures que havia pres el Govern per fer front a aquesta pandèmia pel que fa a l'educació, veia correcte el tancament de tots els centres educatius, les classes en línia i els deures des de casa. Després d'haver llegit aquest article estic totalment d'acord en el fet que el mètode en què s'està treballant l'educació durant aquests dies de confinament, és un mètode nefast en què no s'estan tenint en compte els drets dels infants ni les seves capacitats. És a dir, no som conscients que el canvi d'hàbits que representa en la vida dels infants haver de quedar-se a casa, no és el mateix que representa en els adults. D'acord amb el que diu  César  el fet de treballar des de casa a base de deures i sense l'...

La democràcia i l'educació per norma general van lligades i  és  que en un  país  demòcrata on els seus habitants són persones lliures la realitat és totalment diferent, ja que encara trobem a persones que són esclaves d'altres o de segons quins sistemes o poders, per tant la comunitat educativa és qui ha de tenir un gran paper en aquest  aspecte  marcant com a objectiu principal fomentar els drets de les persones. Aquí entra la funció docent com a connectors dins d'aquest sistema inclusiu que vetlla per aquests drets. Segons l'article, tota comunitat, ha de tenir uns valors i coneixements  previs  i necessaris, a banda de no tenir prejudicis en contra de cap altra cultura que la seva pròpia. Aquesta  és  per a mi la part més important de l'article i el fonament que sostingui una educació correcta i de futur  en què  l'educació sigui un dels pilars bàsics a l'hora de fer possible que una societat interracial, intercultural...

De la lectura de l'entrevista a  Camilla   Croso , presidenta de la Campanya Mundial per l'Educació ( CME ), m'agradaria destacar dos aspectes importats que es tracten com són l'escola inclusiva i el treball en xarxa. Per a començar, estic totalment d'acord en el que diu la  Camilla  i el que representa i es treballa des de la  CME  per a aconseguir un model d'escola inclusiva en molts països del món. Des del meu punt de vista, el model d'escola inclusiva hauria de ser el principal en tots els sistemes educatius, ja que avui dia cal evitar qualsevol mena de discriminació en els infants, perquè si no es  fa des de petits la societat no canviarà  al llarg dels anys i seguiran existint casos de racisme, xenofòbia, etc. Per tant, penso que és el sistema educatiu qui ha d'afavorir el correcte desenvolupament de la societat en aquest àmbit prenent com a model educatiu aquell que sigui inclusiu. Per altra banda, l'altre tema que m'ha semblat interes...

  En el primer dels videos podem veure la realitat en la que es troben molts dels nostres alumnes procedents d'altres països quan arriben i molta de la gent d'aquest pais els hi dona aquest tracte. Em sembla un video molt interessant per a fer reflexionar als alumnes de l'aula que és important acollir d'una manera adient a tots els companys nouvinguts per a que no es sentin malament, ja que a ells no els agradaria que els hi passes això. En el segon video es pot veure com un home que era totalment racista amb la gent de pell fosca acaba adonant-se de que realment no són com ell pensa, això li serveix per a recapacitar i canviar el seu posicionament respecte a aquestes persones. Penso que és molt important mostrar als alumnes aquest video per a que des de petits coneguin la reflexió i vegin que no hi ha motius per a tenir odi a gent d'altres races o païssos. A continuació deixo altres videos interessants relacionats amb aquest tema:

En l'article "Comunidad gitana y educación pública" hi apareixen dades molt importants les quals a dia d'avui penso que no haurien d'existir i que les tenim a l'abast per tal de poder canviar-ho, comparteixo amb l'article la importància del paper dels docents en la millora de la cohesió social en les aules. També comparteixo la idea de millorar la comunitat educativa partint de una participació més massiva i intensa tant de les famílies com dels docents en les activitats dels centres o bé externes. Per altra banda, crec que ningú hauria de permetre que hi hagi tal discriminació com la que hi ha actualment tant en la societat com en l'educació. En l'educació cal evitar des de ja el fracàs escolar que existeix per part dels alumnes d'ètnia gitana, per això és important que com diu l'article s'eviti qualsevol tipus d'exclusió per part de la llei amb la separació per nivells o bé amb l'avaluació només de l'esforç i sens...

Després d'haver vist aquest documental en el que es veu reflectida la crua realitat en la que viuen els adolescents que arriben sols al nostre pais, penso que és important donar a conéixer a la resta de joves i infants les dificultats que comporta haver de marxar del teu pais. I fer que aquests reflexionin sobre els fets i puguin adonar-se de que molts de nosaltres amb comentaris i actes el que fem amb els nouvinguts no és ajudar-los, sino perjudicar-los. Penso que és important que els docents en els centres educatius i des de ben petits evitem tot tipus de assetjaments ni actes racistes, i mostrem als nostres alumnes la realitat i les dificultats per les que passen aquests joves i infants que arriben nous al nostre pais. Finalment, m'agradaria conscienciar a tots els docents de la importancia de donar a conéixer documentals com aquest o d'altres semblants, per a poder ajudar a aquests alumnes nouvinguts a que es sentin com a casa. En el següent article del d...

L' Achraf , és un noi de  9  anys d'origen marroquí que ha arribat a l'escola de Roquetes fa una setmana. S'ha instal·lat en una casa del centre del poble amb els seus pares i els seus tres germans. El millor amic de l' Achraf  és el seu os de peluix, en Bob que l'acompanya des que era ben petit i a qui ell explica tots els seus secrets i el que viu dia a dia. La nit de divendres després d'una setmana a la seva escola l' Achraf  manté una conversa amb en Bob on li explica com ha sigut aquesta primera setmana en un nou lloc amb diferents companys i mestres. - Bob, aquesta setmana ha sigut molt complicada per a mi... (diu l' Achraf  trist) Els nous companys de classe  a l'arribar  em miraven d'una manera diferent de la resta i els primers dies no em deien res ni es relacionaven amb mi, tu saps per què ho fan? El dilluns l' Achraf  va tornar a l'escola i els seus companys de classe durant l'hora de llengua reien d'ell per com pa...

La xerrada del  Sebastian  membre de la Fundació Privada Pere Closa, ha sigut la que més m'ha agradat de totes les que hem rebut. Penso que és important que els futurs docents com nosaltres sapiguem més del que sabíem sobre els gitanos, els quals també tindrem a l'aula i estarem en contacte amb les seves famílies. Crec que igual que amb els gitanos, també com a docents hauríem de conèixer més a fons la vida i història de les diferents famílies vingudes d'altres països i amb les quals estarem en contacte a l'aula. M'ha resultat interessant saber-ne més sobre la història gitana, ja que he pogut aprendre que sabia coses sobre ells que no eren certes. Per altra banda admiro la funció de la Fundació Pere Closa per tal de fomentar la inclusió de l'ètnia gitana, efectuen diverses activitats en escoles, instituts i universitats. Sobretot destacar les activitats que realitzen en els centres d'educació obligatòria per a donar a conèixer als alumnes la seva cultur...

El conte del Dídac ens transporta a la situació en la qual es pot trobar qualsevol nen o nena que tinguem a l'aula, és cert que els pares del Dídac decideixen separar-se però fer-lo sempre feliç a ell i això és important, però hi ha d'altres casos  en què  una separació pot ser molt més dolorosa per al nen quan els pares no  se  centren en la felicitat d'ell.  Per tant és important com a docents saber com actuar enfront de les dues situacions, és cert que en el primer cas l'alumne patirà un canvi d'actitud i rendiment però no serà tan abismal com el canvi que pateixi un alumne que es trobi en el segon cas i per tant nosaltres hem de ser capaços d'observar aquesta situació i ajudar-los en tot moment. Per altra banda, cal estar en contacte amb els pares per tal que siguin comprensius més enllà dels problemes interns que tinguin de cara al nen i al seu desenvolupament, que conscients de l a necessitat d'ajudar-lo a afrontar aquesta situació de la mil...

El que més m'ha sobtat d'aquest documental és que avui en dia encara es donin la magnitud de casos que existeixen, i  és  que les  meves  preguntes per a aquests pares serien:  Per què  ho fas? Quina culpa té el teu fill? Realment volies tenir un fill/a?, d'entre altres. El tema  del qual  es parla és un tema molt delicat i en el que penso que els docents tenim un gran  paper, ja que  som els qui estem  diàriament  amb aquests nens que pateixen  abús  infantil a casa i a la vegada els únics que poden comprendre i posar solució a la dura situació  en què  es troben aquests alumnes.  És important que coneguem a tots els nostres alumnes i estiguem molt atents a tots els canvis que es donin en la seva actitud i rendiment, perquè la majoria d'aquests canvis es produeixen per una causa imposada i que ells no esperen ni els agraden. Per tant un alumne que tenia una bona actitud a l'aula i un bon rendim...

Aquest documental m'ha semblat molt interessant  degut a que  en ell podem veure la realitat en la qual viuen molts dels nostres alumnes, des de pares separats fins a alumnes sense una mare o un pare per qualsevol dels motius que puguin existir. Penso que és important com a docents que coneixem la veritat de la vida de tots els nostres alumnes, ja que no tots han de ser tractats de la mateixa manera i per això cal saber la realitat del dia a dia en el que viuen. Per a molts d'ells la seva situació pot resultar tan normal que no els hi molesta qualsevol mena de tracte o comentari, però per a d'altres la seva situació els pot resultar complicada i per això som els docents els que hem de conèixer-la i treballar-la. També crec que tot i no existir cap cas en l'aula s'ha de treballar aquesta situació, ja que probablement en un futur algun dels nostres alumnes la pateixi i per tant no els seria tant nou, i jo ho treballaria amb situacions reals, xerrades o bé visuali...