REFLEXIÓ "DÍDAC, SEGUIREM ESSENT EL PARE I LA MARE"

El conte del Dídac ens transporta a la situació en la qual es pot trobar qualsevol nen o nena que tinguem a l'aula, és cert que els pares del Dídac decideixen separar-se però fer-lo sempre feliç a ell i això és important, però hi ha d'altres casos en què una separació pot ser molt més dolorosa per al nen quan els pares no se centren en la felicitat d'ell. Per tant és important com a docents saber com actuar enfront de les dues situacions, és cert que en el primer cas l'alumne patirà un canvi d'actitud i rendiment però no serà tan abismal com el canvi que pateixi un alumne que es trobi en el segon cas i per tant nosaltres hem de ser capaços d'observar aquesta situació i ajudar-los en tot moment. Per altra banda, cal estar en contacte amb els pares per tal que siguin comprensius més enllà dels problemes interns que tinguin de cara al nen i al seu desenvolupament, que conscients de la necessitat d'ajudar-lo a afrontar aquesta situació de la millor manera.

En aquests casos els mestres hi juguem un paper prou important, ja que ens hem de posar en la pell de l'alumne el qual no està preparat per a un canvi tan brusc en la seva vida i es que és molt difícil d'afrontar una situació com aquesta per a un nen/a de tan sols 8 anys. Penso que com a docents hem d'estar atents a les reaccions i estats d'ànim dels nostres alumnes per tal de poder estar sempre al seu servei i informats del que els passa per poder ajudar-los. Sobretot el més important és tractar amb cura qualsevol comentari tan nostre com de la resta dels alumnes tenint en compte que aquest pot afectar a qui està passant per aquesta situació i a la vegada estar en constant contacte amb ell dipositant-li tota la nostra confiança perquè ell pugui veure que en qualsevol problema que pugui tenir a l'aula relacionat amb aquest tema tan delicat som el referent en el qual ha de refugiar-se i demanar ajuda, per tant estar nosaltres sempre disposats a comprendre i ajudar a l'alumne.