MOLTES GRÀCIES MARÇAL!

L'Achraf, és un noi de 9 anys d'origen marroquí que ha arribat a l'escola de Roquetes fa una setmana. S'ha instal·lat en una casa del centre del poble amb els seus pares i els seus tres germans. El millor amic de l'Achraf és el seu os de peluix, en Bob que l'acompanya des que era ben petit i a qui ell explica tots els seus secrets i el que viu dia a dia.

La nit de divendres després d'una setmana a la seva escola l'Achraf manté una conversa amb en Bob on li explica com ha sigut aquesta primera setmana en un nou lloc amb diferents companys i mestres.

- Bob, aquesta setmana ha sigut molt complicada per a mi... (diu l'Achraf trist) Els nous companys de classe a l'arribar em miraven d'una manera diferent de la resta i els primers dies no em deien res ni es relacionaven amb mi, tu saps per què ho fan?

El dilluns l'Achraf va tornar a l'escola i els seus companys de classe durant l'hora de llengua reien d'ell per com parlava. Ells no sabien que el català era una llengua nova per a ell i molt diferent de la seva. En arribar a casa va anar a la seva habitació a explicar-li tot al Bob.

- Avui ho he passat molt malament a classe, quan he intentat parlar en el seu idioma ells han rigut de mi. No entenc per què, si ells no saben parlar àrab, jo els ajudaré, no riure d'ells. I si volen els explicaré com és la vida al Marroc.

L'endemà a l'hora del pati el Marçal un company de classe, que sempre parla amb tothom i és molt amable es va dirigir cap a l'Achraf i li va dir que seies al seu costat a classe perquè el volia ajudar. En arribar a classe l'Achraf va anar a seure al costat del Marçal. Aquest el va ajudar en tot moment i li va ensenyar noves paraules en català i l'ajudava amb les fitxes de feina.

- Moltes gràcies Marçal! - va dir l'Achraf abans de marxar cap a casa.

Aquelles van ser les seves primeres paraules i ell estava content perquè ja havia après noves paraules en català. En arribar a casa va anar a veure al Bob per explicar-li tot. També ho va explicar a la mare i al pare, es van posar molt contents i li van dir que convidés al Marçal a berenar l'endemà.

L'endemà a classe l'Achraf va dir al Marçal que el convidava a berenar i el Marçal va acceptar. La resta de la classe ho va escoltar i es van adonar que l'Achraf no era com ells pensaven i que realment era un bon noi i bon company. Des d'aquell dia tots ajuden a l'Achraf que cada dia explica al Bob les seves aventures a classe amb els seus nous companys.


Aquest conte l'he creat amb l'objectiu de combatir amb els casos de racisme en les aules, que tenen lloc quan els nouvinguts són de diferents països d'origen al nostre, mentre he escrit aquest conte he pensat en tots aquells casos dels que he sentit a parlar o fins i tot he viscut i això m'ha motivat a seguir tractant aquest tema.

Per altra banda, aquest conte el treballaria a l'aula amb els meus alumnes per a que se'n adonin de la duresa de la realitat en que viuen aquests nous alumnes que venen d'altres parts del món i no saben res del nostre pais en el qual han de viure i conviure amb gent com ells.